L’ésser humà té la capacitat de construir-se ell mateix, de desenvolupar el que ja és com a potencial, d'autoregular l’intercanvi amb l’entorn, és a dir, de discernir allò que és adient, el moment i la mesura d’un determinat aprenentatge. Aquesta capacitat es manifesta des del naixement i de forma innata com una gran curiositat i ganes d’aprendre, que permet que els nens conquereixin aprenentatges de gran complexitat d’una manera autònoma. Aquesta capacitat és una qüestió de supervivència, perquè és la que sorgeix del mateix fet de créixer i de la necessitat d’acoblament a l’entorn. És per això que és fonamental un ambient ric i proper, que cobreixi les necessitats del nen amb possibilitats de vivències diverses i envoltades per l’afecte incondicional. A El Roure donem suport a les ganes d’autonomia que es manifesten des de les primeres edats i que considerem la via natural, valuosa i eficaç que tenen les nenes i els nens per desenvolupar les seves capacitats. Aquest fet comporta deixar un espai perquè trobin les seves solucions a les situacions que se’ls presenten, ja sigui un conflicte en les relacions, una caiguda, una dificultat en l’experimentació, etc. Aquest fet comporta també reconèixer el valor del fracàs o de la frustració. En tot cas el nostre paper com a adults no és el d’evitar o solucionar problemes, sinó el d’acompanyar les dificultats que puguin sorgir perquè les resolguin amb els seus propis recursos; d’aquesta manera seran aprofitats per a avançar. El nostre paper no passa per donar respostes tancades i directes a les seves preguntes, sinó per servir de ressò i d’interlocutors perquè sorgeixi i es construeixi una resposta pròpia.