Aprenentatge
Inicialment l’aprenentatge és una dinàmica vital ineludible; es tracta del procés d’integració de noves comprensions destinades a fer evolucionar la vida del nostre organisme. De forma natural sempre estem aprenent i aprenem d’una manera global i interrelacionant les nostres dimensions: la física-energètica, l'emocional, l’intel·lectual.
Busquem una experiència d’aprenentatge sòlida, arrelada, viva. Perquè això es doni, el procés ha de tenir com a eix el desig i la necessitat pròpia, el respecte al ritme propi i recorregut, la possibilitat de contactar amb el que m’atrau de manera intuïtiva i involuntària, amb el que vull o m’interessa conscientment i poder avançar amb autonomia cap a això.
Què aprenen els nens i nenes?
Quan es parla d’aprenentatge sovint es limita aquest concepte a l’aprenentatge de coneixements. Fins i tot acostuma a quedar encara més reduït en entendre que fa referència als coneixements intel·lectuals. L’aprenentatge, per contra, és un concepte il·limitat; no només perquè és impossible deixar d’aprendre mentre hi ha vida, sinó perquè els objectes de l’aprenentatge són infinits. Cada nen i nena ha d’aprendre a caminar, a parlar, a tolerar la frustració, a tenir en compte els altres, a entendre’s, a conèixer el llenguatge de les emocions, a expressar-se de forma que permeti la comunicació, a conèixer la seva cultura i la dels altres, a conèixer el seu cos i les seves capacitats, a elaborar pensaments propis, etc. Això significa que és tot l’ésser el que aprèn i que els aprenentatges no poden ser parcel·lats ni aïllats els uns dels altres; l’aspecte físic d’actuar i percebre el propi cos, l’emocional de sentir i commoure’s, l’intel·lectual d’assimilar informació i processar-la amb el pensar, i també la capacitat d’expressar-se en tots aquests llenguatges, forma part d’un tot indissociable i absolutament interrelacionat. A El Roure no existeix el currículum ni les programacions sobre els continguts dels aprenentatges; en tot cas, existeixen recursos, materials, espais, situacions i possibilitats en continu moviment i el propòsit que el ventall de tot allò que s'esdevé sigui el més complet possible dins del que creiem convenient per a les nenes i els nens en aquestes edats. D’altra banda, possiblement, un dels aprenentatges indirectes més interessants que es poden emportar els nens i les nenes (i les mares i els pares) d’aquí és que el present és el que genera contínuament possibilitats d’aprenentatge realment interessants i valuoses. Tan sols si respectem aquest continu esdevenir amb una actitud humil i prudent, els aprenentatges disposaran del valor i de la intensitat d’allò que és viu.
Com aprenen els infants?
L’aprenentatge no és un procés lineal, progressiu, rítmic i endreçat; tampoc no ha d’estar lligat contínuament a la consciència; està més aviat lligat al benestar vital i, conseqüentment, a l’ambient, a la qualitat de la vivència i a la comunicació. Per aquest motiu, és possible observar tant recorreguts amb caràcter constant i gradual, com sobtats i amb avenços sorprenents. D’una forma o d’una altra, estem convençuts que el que determina la solidesa del que s’aprèn no és el temps invertit, la hipotètica adequació del contingut a l’edat, ni tan sols la metodologia escollida. La nostra atenció no pot centrar-se en el que es pot dissenyar des de l’exterior per als nens i per a les nenes. Creiem que és urgent desterrar la idea d’entrenament, del valor del que és quantitatiu en relació amb l’aprenentatge. En la pràctica, el fer amb sentit (llegir, escriure, parlar, moure’s, relacionar-se, crear...) significa que tot l’organisme està actiu, implicat en la vivència, i això és el que permet que l’aprenentatge entri i sedimenti. Totes les capacitats intel·lectuals, l’afectivitat, la creativitat, la imaginació, els sentits, hi estan participant, i aquesta implicació és el que fa recollir la impressió i assimilar el que és convenient d’aquest moment, privilegiar-lo en la memòria i, des d’allí, associar-lo i transformar-lo, transformar-se, créixer. Oferir la possibilitat als nens i a les nenes de seguir el seu impuls vital i explorar allò fonamental, no és tan sols prioritzar el seu benestar, sinó també apostar per una relació d’amistat amb l’aprenentatge.
Activitat autònoma i activitat estructurada
A El Roure, els nens i les nenes es mouen constantment, de manera fluida i voluntària entre dues experiències d’aprenentatge i relació: l’activitat autònoma i l’activitat amb mediació de l’adult. L’activitat autònoma i espontània és la natural i necessària durant tota la infància. És a través d’aquesta activitat que el nen busca i troba allò necessari per al seu benestar més íntim, segons una sensible guia innata. Al llarg de tota la infància, aquesta activitat consisteix principalment en el joc; és la via de l’experimentació imprescindible per a l’aprenentatge; és a dir, per a la comprensió de si mateix en el món que l’envolta. En el desenvolupament d’una activitat estructurada en la qual s'esdevé la relació amb l’adult, els nens i les nenes descobreixen una dimensió diferent; poden treure el cap amb ell per veure aspectes de la cultura adaptats a la seva mirada, se’ls poden presentar nous interrogants i descobriments als quals sense aquesta mediació no podrien tenir accés. En aquesta relació, l’adult no fa d’ensenyant; simplement obre nous horitzons i acompanya en l’aventura d’una nova incursió investigadora.
