L’adult és l’encarregat de tenir cura de l’ambient que envolta el nen perquè pugui desenvolupar el seu potencial intern. El lloc de l’adult representa un espai de veracitat on el nen es pot veure ell mateix i d’aquesta manera créixer. És l’amor ben entès, en tota la seva dimensió d’acceptació incondicional, d’acolliment, el que facilita el canvi davant la dificultat. I és aquesta intensitat de l’amor allò que ofereix caliu i veritable riquesa a la relació. En aquesta relació entre l’adult i l’infant, la veritable clau és l’autèntica comunicació; no és una comunicació entre iguals, sinó entre el que té cura i el que és cuidat. Aquest ambient amorós necessari per créixer que l’adult ofereix al nen té dos vessants: la llibertat per moure’s segons el seu impuls vital i els seus interessos, i els límits, que li proporcionen la seguretat necessària per fer-ho. El límit és una indicació que informa i assenyala fins a on es pot arribar allà on l’infant no té capacitat per fer-ho per ell mateix; estem fent camí amb el nen i aquest camí té una amplada que determina la zona de llibertat, que els adults considerem segura i adient per al nen. Es dóna un procés pel qual el límit va mostrant a l’infant el que és necessari tenir en compte dins i fora d'ell mateix; així és com el límit contribueix a la maduració de manera que es pugui anar integrant aquesta consciència d'ell mateix, d’altri i del món que l’envolta.