El Poble
Albert Pastrana

 

Tot just fa uns dies es van complir dos anys que estem vivint a Sant Joan. Dos anys passen volant. I dos anys també donen per molt. És per això que he volgut aturar-me i pensar en les coses boniques que m'han passat al poble aquests dos anys.

 

Nosaltres, a més, tenim la sort de viure en un carrer amb gent meravellosa. I el confinament (i també la primavera) ens ha ajudat a conèixer una mica més moltes de les persones que hi viuen o hi passegen.

 

La Cèlia, amb el seu hort, els seus pèsols i la cama que ara fa dos anys que li comença a fer mal quan arriba el febrer. Gràcies a ella sabem on hi havia el molí i la seva bassa. Hi traiem el cap i veiem la volta i dues pedres de molí, aturades però encara imponents.

 

D'hort també en té un de molt cuidat l'Alberta, que ens explica amb un somriure que aquest any les cireres no li han sortit gaire bones. I ens dóna unes mates de camamilla. Un regal per als sentits.

 

O el Juli i el Celso, que ens expliquen coses sobre les seves arnes, podem veure com estan fetes, com les arreglen i el vestit quasi espacial que fan servir quan van a veure-les. Amb ells aprenem d'on surt la mel, quantes abelles viuen a un eixam o com neix una reina!

La Maria, que necessita passejar cada dia per les seves varius, ens pregunta si coneixem el camí del rieral i ens explica on és. I li donem les gràcies, i el gaudim. Ella, que ha viscut tota la vida aquí, sempre està a punt d'explicar-nos coses del poble. Amablement, amb un somriure.

Amb el Josep, que no para mai quiet, aprenem de tot. Aprenem del tractor. De la vinya, que és viva tota l'any i necessita que la cuidin. També de fer de paleta o del que costa arreglar una casa. I, amb paciència i un somriure, contesta una a una totes les nostres preguntes.

La Roser, que surt a passejar quasi cada dia amb la seva filla i el seu gendre, rega i cuida les plantes de l'entrada de casa seva. I gràcies a ella el carrer està més verd i florit.

 

O el Joan Marc explicant-nos una recepta de casa a casa amb un megàfon. O la Sònia i les seves (delicioses) mandonguilles. O la Pilar tallant el xai amb un ganivet ben gran sense mirar on el posa i sense tallar-se un dit. O el Cisco que té unes patates boníssimes. O l'Eugènia que té el cor verd...

 

Viure aquí ens dóna l'oportunitat de conèixer a persones interessantíssimes, de generacions molt diverses, amb un recorregut de vida molt diferent. I això és riquesa. I ho agraeixo. I me n'alegro de tenir aquesta sort.

 

Per acabar, busco al diccionari "poble" i trobo que, a banda del conjunt d'edificacions que el composen, poble és també el "conjunt dels habitants d’una ciutat, d’una vila, etc.". I penso que aquesta accepció m'agrada molt.