Els colors de l’Heura
Marta Carrascal
(Acompanyant de L´Heura)

 

Tinc tantes vivències i tants aprenentatges d’aquests 15 mesos acompanyant al grup d’Heura que no sé per on començar.

Bé, si, començaré pel principi, per agrair a la Bego i al Paco l’oportunitat que em van donar d’acompanyar el grup d’Heura. Una oportunitat i alhora un repte que m’han permès connectar amb habilitats que desconeixia, dificultats que naixen de les meves pròpies ombres i d’altres que tenen a veure amb la meva naturalesa, amb viatges a les meves pròpies ferides d’adolescència i també amb la vitalitat i l’energia desbocada que caracteritzen aquesta etapa tan màgica. En definitiva, amb tot un seguit d’emocions i d’experiències que m’emporto i que ja sento part de la meva història. Com a equip hem viscut moments més i menys fàcils, però sempre acompanyats d’una comunicació molt viva i fluïda, que m’ha permès mirar el grup més enllà del que es veu a simple vista i adonar-me de la força de confiar en les pròpies percepcions i intuïcions.

També vull agrair profundament a les famílies que van confiar en mi quasi des del primer moment, tot i la situació de l’Heura i del grup de joves en aquell moment i tot i la meva falta d’experiència com a acompanyant referent d’un grup d’adolescents. M’he sentit molt valorada i recolzada i m’emporto aquest reconeixement com un regal impregnat a l’ànima.

I, com no, agrair als meus companys de viatge, el grup d’adolescents que he acompanyat en el seu pas per l’Heura; la Jana, la Camila, el Quim, el David, l’Àlex, el Jan, el Samuel, el Guillem, la Sara, la Naroa, la Lola, el Tian, l’Izar, l’Arlet i la Luna, sense oblidar l’entrega incondicional als tallers de Ciències de l’Èlia, la Julieta, la Sira, la Lucía, l’Aran, la Bintou, l’Isaac, la Nira, la Taïs i el Marçal... i els moments d’entusiasmes compartits amb les joves descobertes de l’Heura: la Naia, el Jaume, la Jana, la Bruna, la Joana, el Pau i l’Aniol... moltes gràcies a tots, sou els meus grans mestres.  

Com a acompanyant referent de l’Heura, amb el Paco com a coordinador a distància, a vegades se m’ha fet difícil sostenir moments de fragilitat del dia a dia en soledat. No obstant, els dimarts i dijous a la tarda ens ajuntàvem a l’Heura tot l’equip del Roure, un grup de gent amb una qualitat humana impressionant amb qui m’he anat sentit cada dia més a gust, més acompanyada i més part d’un col·lectiu amb bonics somnis al voltant de l’acompanyament i de l’educació. D’aquestes tardes compartides, dinars i tertúlies han sorgit nous vincles que van més enllà de la relació professional, gràcies pel “caliuet” companys, no sé si en sou prou conscients; sou un dels millors valors que té el projecte.

I no em vull deixar els col·laboradors que enriqueixen l’Heura de propostes i activitats que neixen de la passió d’uns adults que estimen el que fan i ens ajuden a créixer a través del seu generós compartir... Borja, Mireia, Pati, Iraida, Aitor, Juan... ens heu fet vibrar amb les vostres passions, creativitat i entrega i personalment m’heu descobert noves formes de relacionar-me amb la història, la literatura i l’art, des de la vivència, des del cos i des de l’ànima, un altre regalàs.

L’Heura és una etapa en construcció i em sento feliç d’haver posat algunes llavors i el meu color perquè pugui seguir creixent i agafant el seu propi color, un color que neix de l’amor i de la il·lusió de totes les persones que han format, formen i formaran part de l’Heura.

Ara emprenc un nou camí, però espero i desitjo poder seguir formant part de la creació d’aquest somni col·lectiu que és l’Heura, des del lloc que sigui, de la mà de la comunitat rourenca i amb un equip meravellós al capdavant.

Gràcies a tots!!!