Historia viatgera... 

 

PLOU. LES GOTES CAUEN AL TERRA DE LA MEVA CASA-BOMBOLLA I FAN ONES CIRCULARS. M'AGRADA MIRAR-LES. 

EN EL MEU PLANETA LES GOTES DE PLUJA SÓN DE COLOR DAURAT I PODEN ENTRAR A CASA, NO COM AL PLANETA TERRA, QUE SÓN TRANSPARENTS, D'UN LÍQUID AL QUE ANOMENEN AIGUA I QUE NO VOLEN DINS DE CASA. 

ESTEM A MOLT ANYS LLUM UN PLANETA DE L'ALTRE, PERÒ ESTIC PENSANT FER UN VIATGE DEL TIPUS "TASTASFJAQIH-456" DURANT LA MEVA TERCERA VIDA. NO NOMÉS PER MIRAR DE PROP, TOCAR I SENTIR LES GOTES D'AQUEST CURIÓS ELEMENT AIGUA. TAMBÉ PER CONÈIXER A LES PERSONES, ANIMALS I PLANTES QUE HI VIUEN, QUE TAMBÉ SEMBLA QUE SÓN BEN CURIOSOS.

 

ESTIC PREPARANT LA MALETA  PER ANAR A LA TERRA, UN PLANETA UNA MICA DESCONEGUT. NO SÉ BEN BÉ COM ÉS AIXÍ QUE M’EMPORTO EL MEU PARAIGUA  CAÇA CLUMICS (SÓN UNS ÉSSERS VIUS QUE VOLEN I ESTAN  DELICIOSOS), LA MEVA GORRA ANTI-PLACAR (SÓN UNA MENA DE PLANTES QUE EM MENGEN) I EL MEU SÚPER-NAUTER  ( ÉS LA MEVA NAU PER ANAR A LA TERRA).

L’ENDEMÀ AL MATÍ M’ACOMIADO  DELS MEUS AMICS: EL SENYOR I LA SENYORA MARPLE, ELS GERMANS DALTON I LES BESSONES KAHLO. AH… I PER SOBRE DE TOT EM DIC ANGELA CURIE.

PUJO A LA NAUTER I M’ENLAIRO. EL VIATGE ES FA ETERN. DE COP... SENTO UN SOROLL. ESTAN PLOVENT GOTES DAURADES. EM DIVERTEIXO AMB ELLES UNA BONA ESTONA PERÒ EL TRAJECTE  ES FA LLARG. ENCARA QUEDEN MOLTES HORES PER ARRIBAR A LA TERRA. PERÒ DE SOBTE…

 

I HEAR A NOISE FROM MY BAG. I AM A BIG SCARED, BUT I OPEN IT, AND... KAHLO TWINS ARE INSIDE!!!

WOW! I FEEL A BIT ANGRY, BECAUSE I WANTED TO BE ALONE IN THIS ADVENTURE, BUT I AM A BIT HAPPY BECAUSE I WAS BORED AFTER THIS LONG TRIP! THEY WANTED TO JOIN ME AND THAT’S WHY THEY HIDE INSIDE MY BAG...

 

WE TALK AND TALK AND TALK... AND TIME GOES SUPER-FAST. AND SUDDENLY, INTER-NAUTER TELLS US THAT IN 5  MINUTES WE WILL BE LANDING IN PLANET EARTH. WE ARE SO EXCITED AND NERVOUS!  

5 SECONDS, 4 SECONDS, 3 SECONDS, 2 SECONDS, 1 SECOND, AND... WELCOME TO PLANET EARTH! 

S’obre la porta de la nau. El planeta terra és enorme i té un cel d’un color molt sorprenent: -És blau! quin color més estrany per un cel, oi?. Les bessones Kahlo s’ho miren al.lucinades. La veu del pilot-automàtic de la nau ens diu:- Heu arribat a lun lloc anomenat... Venecia. Baixem de la nau i veiem un grup del que podrien ser humans contemplant l’horitzó, veient com es pon el sol, sembla que mengin alguna cosa. 

Decidim apropar-nos-hi per establir comunicació amb ells:

-Bon dia Humans!

-Muuuuuu, ens responen, amb la boca plena d’herba

-Parleu el nostre idioma?

Estan tant ocupats menjant, que no diuen ni mu.

De sobte sentim un soroll darrera nostre, algú crida: -Questa pizza gigante non è buona, sta molto dura!

Ens girem i veiem un ésser de dues potes, molt semblant a nosaltres, rosegant la nostra nau espacial.

Anem corrents cap allà.

-Però que fas? És la nostra nau!- exclamen les bessones Kahlo a la vegada.

-La pizza questa cattiva, a la spazzatura!

-Que anem a fer Angela?!

-Pugem a la nau! Ràpid!

Ens dirigim a la nau i pugem:

-On anem ara?

-Ens ananem a un altre país!

Vaig clicar en el mapa en qualsevol lloc, poso el pilot automàtic i ens ananem d'allà.

Al cap de dues hores arribem a un lloc molt verd i està plovent!:

-Que curt que ha sigut el viatge!

-Mireu! Les gotes d'aigua! Sortim de la nau!

Les tres sortim de la nau corrents, per veure aquella cosa extraordinària, és una cosa molt rara i fa pessigolles!

-JAJAJAJAJA-rèiem les tres que no podem parar!

Però, just en aquell moment va passar una altra persona de dues potes, portava un pal i un gorro, i estava vestit amb una cosa blanca que semblava molt calenta, pel seu darrere li segueixen uns altres humans amb també aquesta cosa calentoneta pel damunt.

-Kaixo! Aiba la hostia! Zer demontre? Extraterrestriak?

-Hola! Venim del planeta Jatsa!

-Jatsa?

-Si Jatsa!

-Ez dot ezebe ulertzen baina beno etorri nerekin!

-Que ens està dient?- pregunten les bessones.

-No se, crec que vol que el seguim.

-Etorri! Goazen nire etxera! Ez dago urrin!

L'humà és comença a allunyar fent un gest com que el seguim.

-Que fem?

-Seguim li!-diuen les bessones emocionades.

El seguim fins a arribar a una mena de casa que és de pedra.

-Sartu!

 

NO ACABAMOS DE ENTENDER LO QUE NOS DICE ESTA PERSONA DE DOS PATAS PERO PARECE QUE LE DISGUSTA EL OLOR DE UNA PASTA MARRÓN QUE GENERAN LAS PERSONAS QUE DICEN MUUUUU. 

DENTRO DE LA CASA, OBSERVAMOS CON EXTRAÑEZA QUE LAS PERSONAS DE DOS PATAS NO DEJAN PASAR LAS GOTAS DE LLUVIA A SU CASA Y SIN EMBARGO, TIENEN UNAS ROSCAS QUE, AL GIRARLAS, COMIENZA A LLOVER POR UN TUBO. ¿POR QUÉ SE COMPLICAN TANTO?

A LA MEDIA HORA DE NUESTRA LLEGADA, EL CIELO ¡CAMBIA DE COLOR! YA NO ES AZUL. AHORA ES GRIS Y COMIENZA A LLOVER. MIENTRAS LA PERSONA DE DOS PATAS SE REFUGIA EN LA CASA, NOSOTRAS DISFRUTAMOS, CON LA CARA HACIA ARRIBA, DE CADA GOTA QUE CAE Y RESBALA POR NUESTRO CUERPO EN UNA LARGA CARICIA. TRANSCURREN 43 DÍAS Y 43 NOCHES LLOVIENDO SIN INTERRUPCIÓN. (HAGO UN INCISO PARA CONTAROS QUE, EN NUESTRO PLANETA, JATSA, TENEMOS CUATRO SOLES Y NO HAY NOCHES). POR LO DEMÁS, PARECE QUE, EN ESTE LUGAR DE LA TIERRA, ES DE LO MÁS CORRIENTE QUE LLUEVA TANTO. SEGUÍAMOS, EN EL DÍA 44, DISFRUTANDO DE LAS COSQUILLAS DE LA LLUVIA CUANDO, UNA VEZ MÁS, EL CIELO, CAMBIÓ DE COLOR. AHORA A NEGRO, Y... CAYÓ UN ENORME RAYO...


 

i... quina mala sort que aquell llamp va caure just damunt de la súper-nauter. quina mala sort, no? bé, això és el que pensareu vosaltres però no! i ara! la súper-nauter té una protecció anti-llamps. Però la nau no era tan "super" com creieu i el nostre ensurt va ser veure que la seva cua estava sent desmuntada per milers d'éssers minúsculs de color negre-brillant amb cossos formats per tres boles i dues antenes mogudes per 6 potes fràgils i lleugeres. Aquests petits éssers, molt ben organitzats, s'estaven enduent la nostra nau mil.límetre a mil.límetre. Les bessones Kahlo estaven al·lucinant amb aquests petits essers, així que van decidir empetitir-se fins al mateix tamany, i agafar cadascuna una peça de la nau i seguir-les en fila india. Angela Curie, ressignada, va fer el mateix, pensant com s'en sortirien d'aquesta. Però un cop al cau la sorpresa va ser majúscula, allí hi havia peces d'altres naus iguals a la seva!!!

Autores: Bego, Sira, Aina, Guim i Jordi, Izar, Aitor, Aniol i Aran i Mireia i Josep.