L'escola El Roure iniciar la seva trajectòria el 2001 en una finca rústica del municipi de Mediona, a l’Alt Penedès (Barcelona). La van fundar la Begoña González i en Cristóbal Gutiérrez, com un pas més en l’evolució del seu concepte d’escola, que van anomenar escola viva, després de fundar La Casita el 1996 al barri de Gràcia de Barcelona.

Les arrels del projecte educatiu són l’experiència de criança, l’experiència amb el Seitai i la Sistèmica familiar i algunes inspiracions de pedagogies innovadores del s. XX (Montessori, Freinet, Neill, Piaget, Malaguzzi, etc.). La línia pedagògica es va anar concretant i desenvolupant a través de la pràctica quotidiana amb les criatures,  a partir de moltes preguntes i alguns criteris que s’anaven clarificant i confirmant. El suport, la confiança i la implicació de les primeres famílies i membres de l’equip Van ser decisius per a la creació de La Casita (2 a 6 anys), al barri de Gràcia de Barcelona, al 1996, i posteriorment també per a la creació d’El Roure (3 a 12 anys) a Mediona, a l'Alt Penedès, l’any 2001.​

 

La llavor d’El Roure va trobar les condicions més favorables per germinar i créixer. Una persona propera va fer de mecenes oferint-se a comprar la preciosa finca que vam triar per a ubicar-hi el projecte. Vam començar amb 6 criatures que venien des de Barcelona i es quedaven a dormir a la masia tres dies a la setmana i de mica en mica el grup va anar creixent i les famílies participants van fer tot un canvi de vida traslladant-se a la zona. Aquestes primeres famílies es van lliurar en cos i ànima a la reforma de les edificacions i hi van implicar familiars i amics. Va ser una època de treball exhaust, tant en la reforma i adequació de l’espai i en la preparació de materials educatius com en la reflexió i l’evolució de la metodologia, l’organització i l’explicació de la línia educativa que estàvem creant. Com tot començament, es va viure en un ambient d’il·lusió i d’implicació molt intens entre l’equip, les famílies, els amics i professionals que col·laboraven de forma desinteressada. Vam compartir suor entre ciment, runes i pintura, hores de cuina, tertúlies pedagògiques a sobretaules de grup, somnis, incerteses i molta confiança. Van ser temps de mancances econòmiques i dificultats constants, en què no existien les vacances, ens aclaparaven els maldecaps... i ens empenyia una força immensa.